LES CONSEQÜÈNCIES DEL FRACÀS I L'ABANDÓ ESCOLAR EN EL MERCAT DE TREBALL

- Els autors afirmen que és més efectiu lluitar contra l'abandó escolar abans que es produïsca, per a reduir la seua intensitat, que lluitar contra els seus efectes posteriors en el mercat de treball.

L'estudi Abandó escolar i mercat de treball a Espanya publicat pel Ministeri de Treball analitza un tema de candent actualitat: la incidència del fracàs i l'abandó escolar en les polítiques laborals. Les causes d'este abandó són variades, però, per als autors, són les que convé tindre més en compte a l'hora d'aplicar polítiques de prevenció per a intentar rebaixar les preocupants estadístiques que tenim a Espanya, amb unes taxes superiors a la majoria dels països de la Unió Europea entre els 18 i 24 anys.

Els autors diuen que és molt difícil, encara que no impossible, recuperar estos alumnes una vegada que han decidit llançar-se al mercat de treball sense haver finalitzat els seus estudis. Moltes vegades, el fracàs escolar es convertix també en fracàs social, amb el perill que estos alumnes caiguen en la delinqüència o, com es diu en l'estudi, en una major dependència de les prestacions socials. Els alumnes entrevistats per a este estudi destaquen com una de les causes per a l'abandó escolar la falta de motivacions en l'assistència a l'escola, la qual cosa porta als autors a reclamar un canvi en la política educativa a fi de “diversificar les opcions curriculars que caben dins del sistema educatiu reglat amb la finalitat de permetre una major motivació dels alumnes”. Els mateixos autors demanen que eixa diversificació no pot donar lloc a un títol devaluat i no reconegut pel mercat.

Tant per al mercat de treball com per als propis estudiants, resulten evidents els efectes negatius d'este fracàs escolar. Veient les coses des d'un punt de vista
Utilitari, l'educació els permet trobar millors ocupacions amb millors salaris (açò es demostra amb escreix en este estudi). Però, a més, cal comptar amb els avantatges personals, d'autoestima i de prestigi, que proporciona una formació acadèmica.

L'abandó escolar en major en els xics que en les xiques, en la població immigrant
I en aquells que viuen en llars monoparentals, “especialment si l'absent és la mare”. Les comunitats autònomes on hi ha un major risc d'abandó escolar són Andalusia, Balears, Aragó, Catalunya, Canàries i València. L'estudi destaca els avanços que s'han donat a Múrcia i Extremadura.

Els sectors d'activitat que donen recer a “les persones que abandonen prematurament els estudis” es concentren principalment en el sector de la construcció (el 40% dels xics) i les activitats agrícoles i ramaderes. En el cas de les dones, “es constata que les empleades domèstiques i les involucrades en activitats de restauració, hoteleria i comerç detallista representen al voltant de la mitat de l'ocupació femenina sense estudis obligatoris”. Una altra de les conclusions d'este estudi ressalta els efectes negatius sobre el nivell d'ingressos d'estos alumnes. A més, “els treballadors de menor qualificació –Molt especialment les dones- tendixen a veure's atrapats en major grau en situacions de desocupació o d'ocupació amb baixos salaris (amb una remuneració inferior a 2/3 del salari mitjà).

Els autors conclouen que, “en la línia de les recomanacions que realitza l'OCDE en els últims temps, que probablement siga més efectiu lluitar contra l'abandó escolar abans que es produïsca, per a reduir la seua intensitat, que lluitar contra els seus efectes en el mercat de treball, per mitjà de polítiques actives, una vegada produït este”.