Ja hem pogut conéixer els continguts de l'una llei llargament anunciada pel President del Govern, la gran panacea per a curar tots els mals de la nostra economia. Almenys hauria de ser-ho per l'èmfasi governamental i l'ambició anunciada dels seus fins genèrics: res més i ni més ni menys que canviar el model productiu. No obstant, l'Avantprojecte presentat està ple de literatura i no obstant d'un contingut molt insuficient.
Esta llei hauria d'haver vingut precedida d'un estudi previ, per a quantificar el cost de les mesures i dels resultats, així com de la previsió d'objectius a aconseguir al llarg del temps. Res d'això existix. No se sap com afectarà el PIB, ni com es finançaran les mesures.
Haguera sigut necessari abordar amb anterioritat una profunda reforma fiscal, en compte d'un conjunt de mesures disperses que es van introduint en la Llei de Pressupostos o en este mateix Avantprojecte. Estem davant d'un calaix de sastre on es combinen iniciatives ja conegudes o anunciades amb unes poques noves, sense finançament establit. En alguns casos, com en el tractament que es realitza per al sector financer, és escandalosament insuficient.
Seria més beneficiós per al conjunt de la ciutadania aconseguir una transparència real en este sector i aplicar mecanismes que garantisquen l'equitat en els resultats que conéixer les retribucions dels seus directius. És a dir, evitar que quan les coses van bé els beneficis siguen només per a uns pocs i quan van mal hàgem de contribuir entre tots.
Una llei com esta que pretén modificar el sistema productiu havia d'enfrontar-se en primer lloc a com evitar la destrucció de llocs de treball, i sobretot, a generar nova ocupació; i a continuació hauria de buscar com millorar la nostra productivitat, que només aconseguix bons resultats estadístics a base de tirar al carrer als treballadors.
