12 DE DESEMBRE, FICCIÓ CONTRA LA PATRONAL I JUSTIFICACIÓ AMB ELS TREBALLADORS/ES
El passat 12 de desembre vam assistir a una esperpèntica actuació teatral dels sindicats majoritaris, amb la manifestació convocada a Madrid contra CEOE-CEPYME, que no va fer sinó aprofundir més en la idea d'afavorir el desprestigi del terme Sindicat. Eixe dia, els que s'erigixen com a únics defensors dels drets dels treballadors, després de firmar un acord per a desbloquejar la Negociació Col•lectiva Interconfederal amb CEOE-CEPYME a fi de la “pau social”, es van manifestar contra ells, en un acte d'hipocresia de què van fer participes a molts treballadors/s'amb greus problemes, la solució dels quals no passa per utilitzar-los en un escenari de simulació i justificació del que no han fet fins a la data, és a dir justificar en el carrer la seua ineptitud i autocomplaença.
D'altra banda, desgraciadament a este teatre s'han unit molts mitjans de Comunicació Públics, que a penes es van fer eco el passat 14 de maig de la manifestació convocada per la CES ( Confederació Europea de Sindicats), davall el lema: “Combatre la crisi. El primer, l'ocupació”, i en la que USO va participar activament com a membre de la CES, igual que molts sindicalistes europeus, i no obstant, el passat dia 12, eixos mateixos mitjans, en les seues portades i la inici de les seues capçaleres informatives van anunciar a so de bombo i platerets el “gran èxit” teatral. Segons pareix els actes reivindicatius només són importants en funció de qui els convoca i perquè es convoquen, és a dir més de 50.000 persones de tot Europa van prendre els carrers de Madrid per a exigir canvis i mesures per a frenar la desocupació, el passat mes de maig, i això a penes va tindre seguiment mediàtic, en canvi, 7 mesos després, dos sindicats nacionals fan una convocatòria i ocupa més minuts i portades que si s'haguera anunciat el fi del món, casualitat? O afany de protagonisme.
La realitat és massa trista i crua com per a traure tot el teatre al carrer. La realitat per la qual travessen moltes famílies amb tots els seus membres en edat de treballar en la desocupació, més d'1.250.000 llars, uns 158.000 llars en la Comunitat Valenciana, pesa massa com per a eixir a traure pit, perquè “potser” eixa actitud oportunista i acaparadora de protagonisme, només reflectisca la seua inoperància.
USOCV sí que participarà, com fins ara ha fet, en les manifestacions territorials que estiguen lligades a problemes d'empreses concrets on defenem els treballadors amb dos reivindicacions clares: la defensa de l'ocupació i un canvi en la política econòmica del Govern, però no en manipulacions de la realitat i actes de ficció, encara que s'adornen amb banderes i eslògans, que seguisca la funció…
